Aquest dissabte vam anar a visitar el taller dels tramvies, allà on els reparen. Primer vam haver de descobrir què és un tramvia, doncs sabíem que era un tipus de transport que havia atropellat al Gaudí però no hi havíem pujat encara. És com un tren que va pel mig de la carretera, molt suaument i amb força parades.
Ens vam haver de posar unes jaquetes fluorescents i uns cascs perquè dins el taller s'han de prendre mesures de seguretat. Va ser molt divertit perquè no hi acostumen a anar nens, així que les jaquetes que ens van donar ens anàven immenses.
Ens va fer la visita el Francesc, a qui nosaltres ens agrada més dir Tanarro, que és el cognom però sona molt bé. Ens va explicar què és un "bugui", que és l'estructura de quatre rodes on es recolza el tramvia. També ens va dir perquè servien tots els tubs, ferros i cargols que el fan anar, i jo diria que ho vaig entendre bastant. Un cop al pàrking de tramvies, vam pujar en un i el Tanarro ens va explicar per a què servien tots els botonets de la cabina del conductor. Ens va fer molta gràcia el botó d'home mort, que és aquell que s'activa quan el conductor no dóna senyals de que és viu cada tants minuts.
Després vam mirar les vies, que són diferents de les del tren perquè van enganxades a l'asfalt. Ens va ensenyar una sorreta que deixa anar el tramvia quan les rodes patinen. Diu que alguns conductors a vegades n'abusen i deixen tota la via plena d'adherències que després costa molt de treure. Vam tornar amb el tren i el Tanarro duia una bossa, que vam fer veure que era un gos i jo el vaig batejar; el bugui! Diu el Tanarro que quan tingui un fill també li dirà així.
El retallable del Tramvia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada