dijous, 5 juny de 2014

Albums en rebonds

El dimecres vam fer campana a l'escola per poder anar a veure una exposició a l'Institut Francès de Barcelona. S'acaba aquest dissabte, i com que llavors tenim la cursa de carretons, vam decidir anar-hi entre setmana. Hi havia molts llibres per tocar i remenar, i va ser com anar a la biblioteca a París. 

El Yann Fastier i la Kitty Crowther, el Claude Ponti i els seus pollets,
i el Philippe Corentin amb Papà i Plaf!

Buscant els animals amb Chedru, el Minotaure de Pommeaux,
el Roc encantat amb el pirata d'en Wagenbreth i jo llegint
l'Anthony Browne amb l'Ungerer al fons.

Hi havia llibres que han fet un llarg viatge per ser entre les nostres mans: han vingut de l'altra banda dels pirineus, així que no els podíem fer un lleig i ens els hem mirat amb molta cura. Hi havia àlbums que no coneixíem, com la reina dels petons de la Kristien Aertssen, o alguns del Claude Ponti que no estan traduits i els hem llegit en versió original. El Roc ha revisitat el seu Catàleg de pares que tant li agrada. Hem descobert que en Philippe Corentin no només va dibuixar en Zigomar sinó que també té un llibre molt divertit que es diu Papà. 

Claude Ponti i el seu catàleg de pares, Olivier Dozou i Christian Voltz.
Un llibre feminista del 1975. En vam poder llegir
la traducció de Kalandraka i Hipòtesi.

Hem rigut amb el llibre Rosa Caramel, que ens ha ensenyat a sortir de les normes establertes, i amb la Delphine Chedru hem buscat animals en universos pop i hem après a decidir. L'Olivier Dozou ens ha explicat una rínxols d'or amb números, i un magnífic llibre dels ocells, Oxiseau, de Pittau i Gervais, ens ha ajudat a fer un repàs pels seus colors i plomatges. 


Delphine Chedru i el seu àlbum il·lustrat Tu préfères?

Les Oxiseau... gran llibre!

Hem estat molt atents a l'exposició,
mirant-nos-ho per davant i pel darrera, per si de cas.



No hi ha faltat l'Hugo Cabret i el llibre de Rouergue sobre Jaques Tatí, que ens agraden molt, També hi hem trobat, en una de les vitrines, la Dora de la mama i li hem fet una foto. Al final, hem escrit una dedicatòria al vidre tenyit expressament per fer-ho. Gairebé ens adormim al tren de tornada: els nostres ulls estaven molt cansats de tant mirar-ho tot!





divendres, 30 maig de 2014

Va de grafits

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Sabadell un concurs de grafitties i ens ha visitat gent de tot arreu. De fet, a la cantonada de davant de casa hem tingut un grafitero alemany pintant unes mans molt grosses en una paret. Hem anat passejant per la ciutat i cada dia estaven tots una mica més acabats. La pluja no va poder aigualir la trobada, i es va reservar per poder caure al llarg d'aquesta setmana. Esperem que us agradin les fotos, ja que en vam fer a aquells que més ens van agradar a nosaltres.
El Roc ens ha fet riure molt, ja que com que això de "grafits" no li sortia, cada cop ens preguntava: "Anem a fer un tomb per veure els dígrafs?". Mira que és complicat, dir "dígrafs", eh? El Roc sempre és únic surttint-se per la tangent!

Ens vam fer amics d'aquests grafiters; eren molt macos... i de Sabadell,


Aquest estava fora de concurs, però és del Werens i ens agrada molt.


Art al carrer... i al costat de casa!








Si en voleu saber més informació:



dilluns, 19 maig de 2014

6a fagotada


Un any més ens ho hem passat pipa assistint a la sisena fagotada. Enguany ens va acollir l'escola La Marina de l'Hospitalet de Llobregat. 


També hi va haver una master class de Vasil Lambrinov, gran violinista de clàssic, que triomfa amb pa amb oli i sal dels blaumut des de fa mesos (tot i que al Roc i a mi ens agrada molt més Bicicletes). Ens va fer un meravellós concert de serra amb arquet de violí. Va ser divertidíssim i molt enginyós!





Les fotos són gentilesa del meu professor de fagot, que a les fagotades deixa el fagot penjat per no separar-se de la càmera. Però fa bones fotos, oi?

Si voleu escoltar el cant comú, amb un arranjament de "Mambo n.5", el teniu a continuació. Esperem que per forces anys poguem gaudir d'aquesta gran iniciativa perfecta per fer amics i música.



També em va agradar molt la primera peça, una fuga a l'estil de Bach a partir d'un tema de Lady Gaga. Va ser arranjada pel Jaume Riambau, un tarragoní que té molts cops amagats.


dilluns, 28 abril de 2014

Ens hi vam animar!


Aquest diumenge ens vam convertir en animadors i vam participar al taller d'animació organitzat pel CCCB amb l'equip de A home in progress. Durant quatre diumenges, el museu obre les portes als més petits per fer la seva pròpia animació a partir de l'exposició d'animació experimental "Metamorfosis"





Cada participant havia de portar una joguina de mida petita i a partir d'aquesta inventar-se una història que posteriorment s'animava amb els mitjans tècnics de què es disposava. Ja fos fotograma a fotograma amb un ipad o una càmera fotogràfica, les històries de la canalla van anar prenent vida, farcides amb material d'atrezzo vari que hi havia a disposició dels participants. 





Però no us penseu que era una mostra de cinema mut: també es van gravar les músiques i els sons que posteriorment s'editaran amb cada una de les animacions. El més divertit de gravar va ser el so d'una batalla, on a cadascú se li va demanar d'agafar un objecte-instrument i fer tot el soroll possible. 






Estem esperant amb candeletes els resultats, que es veuran a finals de juny un cop finalitzats els tallers. No us ho perdeu; encara teniu dues oportunitats per convertir-vos en animadors per un dia! Sessions el diumenge 4 i 25 de maig.

dilluns, 7 abril de 2014

Trens en miniatura

Diumenge vam perdre el tren per anar a Vacarisses, i ens vam haver d'esperar una hora fins que no va passar el següent. Per no perdre el temps tontament, vam anar a l'exposició de maquetes de tren que hi ha a la mateixa estació de Sabadell, a l'antic edifici. Allí hi ha exposades unes maquetes enormes amb trens en miniatura corrent amunt i avall. Va ser molt bonic poder-ho veure, així que al final gràcies a haver perdut el tren vam poder gaudir d'aquestes immenses maquetes a l'edifici de l'antiga estació de trens de Sabadell. Està obert tots els diumenges al matí; ara ja ho sabeu! I no cal que perdeu el tren per anar-hi.



Els trens feien sorolls com els de veritat.




Ens vam enamorar d'aquesta locomotora. 






divendres, 7 març de 2014

Invizimals a l'atac!

Enguany ens hem disfressat d'Invizimals. De quèeeee? Si encara sou feliços en la vostra ignorància, no feu cas de la nostra disfressa, basada en una mena de joc de rol o ves a saber què, que es juga amb unes cartes que encara són un misteri tan pel Roc com per mi. Tot i així, ens encanten els personatges que hi surten, meitat fauna, meitat flora, meitat.... ves a saber què. Us els deixem per si voleu perdre'n la ignorància i esperem que us agradin. A nosaltres ens va encantar fer la disfressa... i al final, dur-la va ser el de menys.

Els guants amb ungles eren supertxul·los, però el Roc en va perdre un pel camí.
Qui el trobi, que ens ho digui; ens va saber molt greu.


Les dents no són les meves. Vam haver-les d'adaptar amb el cúter,
però tot i així em ballaven una mica.

Mola el meu ull, eh? Una mica mironià.

En aquesta foto semblem els Beatles.

Amb el Joan, d'Invizimal improvitzat.




I volem aprofitar per felicitar en Pons! Més val tard que mai...