dilluns, 7 abril de 2014

Trens en miniatura

Diumenge vam perdre el tren per anar a Vacarisses, i ens vam haver d'esperar una hora fins que no va passar el següent. Per no perdre el temps tontament, vam anar a l'exposició de maquetes de tren que hi ha a la mateixa estació de Sabadell, a l'antic edifici. Allí hi ha exposades unes maquetes enormes amb trens en miniatura corrent amunt i avall. Va ser molt bonic poder-ho veure, així que al final gràcies a haver perdut el tren vam poder gaudir d'aquestes immenses maquetes a l'edifici de l'antiga estació de trens de Sabadell. Està obert tots els diumenges al matí; ara ja ho sabeu! I no cal que perdeu el tren per anar-hi.



Els trens feien sorolls com els de veritat.




Ens vam enamorar d'aquesta locomotora. 






divendres, 7 març de 2014

Invizimals a l'atac!

Enguany ens hem disfressat d'Invizimals. De quèeeee? Si encara sou feliços en la vostra ignorància, no feu cas de la nostra disfressa, basada en una mena de joc de rol o ves a saber què, que es juga amb unes cartes que encara són un misteri tan pel Roc com per mi. Tot i així, ens encanten els personatges que hi surten, meitat fauna, meitat flora, meitat.... ves a saber què. Us els deixem per si voleu perdre'n la ignorància i esperem que us agradin. A nosaltres ens va encantar fer la disfressa... i al final, dur-la va ser el de menys.

Els guants amb ungles eren supertxul·los, però el Roc en va perdre un pel camí.
Qui el trobi, que ens ho digui; ens va saber molt greu.


Les dents no són les meves. Vam haver-les d'adaptar amb el cúter,
però tot i així em ballaven una mica.

Mola el meu ull, eh? Una mica mironià.

En aquesta foto semblem els Beatles.

Amb el Joan, d'Invizimal improvitzat.




I volem aprofitar per felicitar en Pons! Més val tard que mai...

dimecres, 8 gener de 2014

Reis!


Els reis ens han portat gairebé tot el que hem demanat (això deu ser perquè ens hem portat bé). També ens han agradat regals que no ens esperàvem, com ara un joc de memòria visual que es diu dobble o una estalactita. Jo li vaig dir a la mama si podia anar a dormir amb l'estalactita, perquè em feia una il·lusió tremenda tenir-ne una, però la mama, amb molt de seny, em va aconsellar de dormir sense. Després de tants anys que li ha costat a la pobra estalactita de crear-se, no fos cas que es trenqués en una sola nit. El Roc també volia dormir amb la seva col·lecció de minerals, però en sentir la meva negativa, ja no va insistir. 

Enguany vam anar a buscar els tions i s'havien disfressat.

El tió de sempre...

... i el cosí de Sibèria, que darrerament s'hi apunta.

El meu aniversari amb jocs de cucanya... quina canya!


Lluita d'espases una mica flonges.

Preparats, llestos...

...ja!






Ja veieu que darrerament estem molt "pedrestres", i és que aquestes festes hem visitat les pintures rupestres de Cogul i hem entrat dins la Cova de Nerola amb llanternes i tot! També vam anar a escalar una mica prop de Roca Ponent, ja que jo ho vaig demanar pel meu aniversari. Com que era el meu dia no hi va faltar el trencar l'olla i la cursa de sacs, que ja són tota una tradició. 

El Robert, el primer en fer l'ascensió per posar els mosquetons i les cordes.

L'escalada prop de Roca Ponent. Cada any pugem una mica més!





Mireu el papa! Sembla una sargantana!

Els reis ens venen a casa al poble dels avis. Tot un luxe!
No van deixar ni un pestinyo dels que els vam oferir!



Sort que avui ha començat l'escola i podrem descansar una mica amb el cul a la cadira... i les joguines per compartir que han dut els reis! Jo, és clar, he portat la meva estalactita i el Roc el pica-soques que va fer a l'obrador.


dimarts, 26 novembre de 2013

He guanyat un premi de dibuix!

El divendres vaig anar a recollir un premi que em van donar pel meu dibuix paleontològic. El vaig fer a l'escola amb la mestra d'art, la Laura Blanco, que va ser qui va decidir que ens presentéssim al concurs de dibuix que cada any organitza l'Intitut Paleontològic de Sabadell. 


Em va fer molta il·lusió perquè la mama sempre ens dóna la tabarra de com s'ha de dibuixar, dels colors que combinen, dels que no, de les formes bàsiques... I com que no calla mai, li vaig demostrar amb aquest premi que jo també en sé de dibuixar. Vaig participar a la categoria de 9 a 12 anys (tot i que jo els nou no els faig fins a finals de desembre, però ja és com si els tingués). Vam ser tres nens del nostre curs que ens vam endur els tres guardons en aquesta categoria. La Martina va guanyar el premi al dibuix més popular, que la gent havia votat per internet, l'Unai va guanyar el premi al dibuix més original i jo al més científic (perquè no em vaig deixar ni un detall!). 


Ens van regalar un llibre molt interessant sobre els dinosaures editat per l'Institut Paleontològic, una tassa amb dinosaures i un esquelet d'estegosaure per muntar. L'hem posat al costat del Tiranosaure de fusta que el Roc Tiana va regalar al Roc. Tot i que no em van tornar el dibuix, sort que la mama en va fer una foto i l'hem imprès. L'any vinent a veure si s'hi anima també el Roc, a qui ja se li han acudit algunes idees molt poc científiques.





Per si el voleu veure a tamany natural, trobareu el dibuix al final del blog!

dijous, 7 novembre de 2013

Aniversaaaari feliiiiiiiç...

El Roc se'ns fa gran i el dimarts va fer 7 anys. És un número màgic, així que el va gaudir amb els seus millors amics: el Roc Tiana i el Joan. El dia anterior el Roc i jo ens el vam passar decorant el menjador amb paper de colors, rotllos de paper de wàter i naus espacials fetes d'origami.








 La mama li va fer un pastís en forma de riu pedregós amb una canoa salvant els obstacles, que eren neules de xocolata i coco. Ens va arribar un regal de Vimbodí per missatger, i al Roc li va fer molta il·lusió. Després no se'n volia anar al llit perquè havia de jugar amb els ninots que li havien regalat, però la son va poder més que ell i no va sentir ni la primera estrofa de la cançó que ens va cantar la mama per anar a dormir.


Avui el Roc ha portat a l'escola una castanya per cadascún dels seus amics i amigues. Els hi ha posat pèls, boca nas i ulls i han quedat d'allò més divertides. Així tothom tindrà un regalet i una llaminadura al mateix temps! Si aneu amb compte amb les xixnxetes, les castanyes es poden menjar!