dijous, 21 de maig de 2015

Preparant els carretons

Enguany hem deicidit participar a la 27a cursa de carretons i ginys rodants autoconstruïts amb un cotxe de gàngsters. Primer hem hagut de saber una mica qui eren els gàngsters, i hem descobert que eren uns paios fora de la llei que anaven sempre molt elegants i conduïen uns cotxes molt curiosos. Hem sabut que no els feia res matar i tenien negocis bastant tèrbols, però nosaltres hem obviat aquesta faceta i ens hem concentrat en reproduir la seva manera de vestir.






Ens hem fet uns barrets com els seus i hem decorat les nostres samarretes amb armilles i corbates com les que hem vist en fotos i pel·lícules. El Guillem fins i tot ha dibuixat un mocador vermell sortint de la butxaca de l'armilla, perquè eren gent que cuidava molt els detalls. Els barrets ens han quedat impressionants, perquè els hem entaforat a sobre del casc de bicicleta, obligatori per participar a la cursa. Enguany la prova que s'haurà d'executar a mig trajecte serà regar un gerani que portarem dins el carretó. Hem pensat regar-lo amb pistoles d'aigua, i així tot queda dins l'estil. 









Diumenge haurem d'anar a aparcar el cotxe a la Creu Alta i tornar-hi a la tarda per la cursa. És a les 18h, així que si no teniu res a fer el diumenge a aquesta hora, us hi esperem. Mirar-s'ho és tot un espectacle!


dijous, 19 de febrer de 2015

Il·lustrant la història

El dissabte vam anar a la classe oberta d'il·lustració històrica impartida per Francesc Riart al Museu d'Història de Sabadell. Va ser molt interessant perquè en Francesc Riart ens va ensenyar com extreure la informació dels documents de l'època per dibuixar els seus protagonistes. 


A partir de la llista d'un sastre del segle XVIII que especificava fins al més mínim detall com confeccionar un vestit sencer d'un tinent de l'època, vam poder materialitzar la vestimenta específica per anar a la guerra. Els vestits eren caríssims, tot i tractar-se d'usos militars, així que es signava un contracte en el que el sastre es comprometia a utilitzar determinades robes i afegir certs complements. Si se sortia d'allò estipulat, hi podia haver penalitzacions. Poca broma, amb els militars!




En Francesc Riarte ens va explicar que els seus pares eren sastres, i que això l'havia ajudat molt a visualitzar els vestits a partir de documents que no sempre són patrons. D'aquí li ve el sobrenom de "sastre de la història". El taller ha sortit com a una activitat complementària a l'exposició "Sabadell 1714. Les catorze cartes del duc de Berwick i Llíria", com on s'hi poden trobar alguns dibuixos del Francesc Riarte i·lustrant l'epistolari d'aquest duc, un dels protagonistes de la Guerra de Successió. Pels que no hi vau poder asisitr però voleu saber-ne més de com anaven vestits els militars del 1714, podeu fer una ullada aquí. 








A l'esquerra, el dibuix del Roc, i a la dreta el meu.

dilluns, 9 de febrer de 2015

Nevada a Vimbodí

Aquest cap de setmana hem estat a Vimbodí, i hem pogut fruir de la neu que va caure a mitja setmana. No en vam tenir prou amb la neu del pati i vam pujar fins el mirador de la pena, pel tallafocs, i vam baixar pel matarucs... corrents i saltant com cabirols. Per cert; de cabirols, en vam veure! Es van espantar amb els nostres crits de joia tot fent baixada, però els vam poder seguir amb els ulls mentre s'allunyaven, durant més de cinc minuts. Va ser màgic! 

Ens va divertir molt poder anar a la bassa on ens banyem a l'estiu. Ara era una pista de patinatge perfecta. També vam poder patinar a la font de la Casa Forestal de la Pena. I vam fer el pallasso amb les estalactites d'aigua gelades. Tot un espectacle per nosaltres sols! No vam trobar ningú, per aquells paratges; només algún corredor escadusser o un caminador perdut. I para de comptar! Però millor per nosaltres: la muntanya nevada és una font d'aventures, i si la gent no vol venir a comprovar-ho, tant mieux pour nous! 




Aquest és el ninot de neu que vam fer amb el Roc al jardí... amb una torreta i quatre branques! El Roc i jo no vam parar de menjar-nos neu: va ser com estar endrapant gelat tot el dia... un somni fet realitat!




Les muntanyes de Prades i les vinyes dels voltants de Poblet ben empolsinades.




Vam fer un munt de dibuixos a la neu, i ens hi abraonàvem cada dos per tres. Vam fer cinc categories de neu; la de més baixa qualitat era 1N (de neu) i a la que vam trobar més amunt li vam posar 5N!



Vam fotografia les traces que deixaven els animals, i després les vam comparar amb les dels quaderns de camp del Fèlix Rodríguez de la Fuente. Tot un mestre!



Just començar, vam trobar aquest tord, que s'havia mort de fred. El vam deixar colgat per la neu, perquè no es descompongués tan ràpid. Hi tornarem més endavant per veure què se n'ha fet!


Pujant pel tallafocs. Quin riure! Jo vaig acabar caminant com un gosset!


Poblet des del tallafocs. Preciosament blanc.




Em vaig inventar un joc: jo em posava sota una branca plena de neu i el papa brandava fort la branca tirant-me la neu per sobre. La sensació és espectacular!




La bassa on ens banyem a l'estiu. No fa ganes de banyar-s'hi, eh?


Classes de patinatge al paratge natural de Poblet.




Amb la neu als malucs.



Estalactites de la font de la Casa Forestal de la Pena. Quina blancor!






Una canalera gelada a les Masies que feia més d'un metre. El pare la va trencar amb una bola de neu, i despres va quedar així de curta...


Esperem que pogueu gaudir de la neu amb les nostres fotos. I sentiu els grumolls a la cara del floc de neu que ens vam llençar i us vam dedicar!