dijous, 5 de juny de 2014

Albums en rebonds

El dimecres vam fer campana a l'escola per poder anar a veure una exposició a l'Institut Francès de Barcelona. S'acaba aquest dissabte, i com que llavors tenim la cursa de carretons, vam decidir anar-hi entre setmana. Hi havia molts llibres per tocar i remenar, i va ser com anar a la biblioteca a París. 

El Yann Fastier i la Kitty Crowther, el Claude Ponti i els seus pollets,
i el Philippe Corentin amb Papà i Plaf!

Buscant els animals amb Chedru, el Minotaure de Pommeaux,
el Roc encantat amb el pirata d'en Wagenbreth i jo llegint
l'Anthony Browne amb l'Ungerer al fons.

Hi havia llibres que han fet un llarg viatge per ser entre les nostres mans: han vingut de l'altra banda dels pirineus, així que no els podíem fer un lleig i ens els hem mirat amb molta cura. Hi havia àlbums que no coneixíem, com la reina dels petons de la Kristien Aertssen, o alguns del Claude Ponti que no estan traduits i els hem llegit en versió original. El Roc ha revisitat el seu Catàleg de pares que tant li agrada. Hem descobert que en Philippe Corentin no només va dibuixar en Zigomar sinó que també té un llibre molt divertit que es diu Papà. 

Claude Ponti i el seu catàleg de pares, Olivier Dozou i Christian Voltz.
Un llibre feminista del 1975. En vam poder llegir
la traducció de Kalandraka i Hipòtesi.

Hem rigut amb el llibre Rosa Caramel, que ens ha ensenyat a sortir de les normes establertes, i amb la Delphine Chedru hem buscat animals en universos pop i hem après a decidir. L'Olivier Dozou ens ha explicat una rínxols d'or amb números, i un magnífic llibre dels ocells, Oxiseau, de Pittau i Gervais, ens ha ajudat a fer un repàs pels seus colors i plomatges. 


Delphine Chedru i el seu àlbum il·lustrat Tu préfères?

Les Oxiseau... gran llibre!

Hem estat molt atents a l'exposició,
mirant-nos-ho per davant i pel darrera, per si de cas.



No hi ha faltat l'Hugo Cabret i el llibre de Rouergue sobre Jaques Tatí, que ens agraden molt, També hi hem trobat, en una de les vitrines, la Dora de la mama i li hem fet una foto. Al final, hem escrit una dedicatòria al vidre tenyit expressament per fer-ho. Gairebé ens adormim al tren de tornada: els nostres ulls estaven molt cansats de tant mirar-ho tot!