dilluns, 7 de gener de 2008

A la muntanyaaaaa!



La vigília de reis, per fer cames per aguantar la cavalcada, els papes ens van dur a caminar amb els col·legues de la mama. Jo vaig demostrar que tinc fusta de Vilaseca i vaig aguantar com una campel·lona.
Vam estar buscant bolets i pinyes, i vaig trobar les dues coses en una: una bolepinya tan guai que li vam fer una foto.

El Roc, després de veure dos roures i una alzina, va dir que ja en tenia prou i es va posar a sobal·la. Com que anava a la motxilla de la mama, no va tenir publema, el molt mamoncete.
Vam fer una parada a manducar als turons de can Pascual, i el Bertus ens va convidar a uns bombons finlandesos terapèutics contra la depressió. Segur que van anar bé, perquè a mi em van donar un bon rollo que no podia parar de menjar-ne. Al final del trajecte, em vaig guanyar un cacaolat a tocar del baixador de Vallvidrera.

Bé, no sé si havíem arribat a Vallvidrera o al cor de Bombay, perquè la decoració del bareto era d'allò més despampanant. La Núria ens va fer la dansa dels set vels, tot i que no en duia cap, i el Bertus ens va explicar que el Pare Noel de Finlàndia original era un home banyut. Per tal de posar-hi versemblança, amb gran esforç va aconseguir que li sortís una banya del cap... l'altra ho va deixar per un altre dia.

Jo, que sóc molt conservadora, vaig preferir anar amb el Roc a fer un tomb amb una barca i un pare Noel que hi havia a fora. Va ser flipant; per un euro ens va fer una volta galàctica que ni els anuncis de les tanga girls, tu!