dimarts, 6 de novembre del 2012

el Roc fa 6 anys

Ahir el Roc finalment va arribar a la mitja dotzena d'anys. Li van ploure clics per totes bandes, i el papa ja està pensant en un armariet amb departaments per poder-los tenir amb un mínim d'ordre. També va caure un llibre de bola de drac, que el Roc està molt content de poder començar a llegir perquè està en català i enten algunes paraules (sobretot Aaaaihhaa! Oiiiif! Plaaam! Ploffff!). La gran sorpresa de la tarda va ser el seu primer monopatí (ell en diu mono-petit) i se l'ha posat al costadet del llit per controlar que ningú li prengui durant la nit. Ara ja no dorm amb excavadores sinó amb monopatins!


Com que el dia anterior teníem tanta gana quan vam arribar de Vimbodí, ens vam menjar el pastís de la Quima. Estava boníssim! La mama va decidir fer-li al Roc un altre pastís amb el seu panettone preferit convertit en les muntanyes del Roc Ponent. Amb sucre glacé el Roc les va "nevar" i hi va posar-hi rocs, que eren trossos de xocolata. Com que no es decidia per una espelma amb el número 6, hi va posar les dues que vam trobar al calaix. També hi vam afegir el papa fent mountain-bike per les roques punxagudes. El Roc va haver de bufar dos vegades; dos pastissos, dos espelmes. Va fer 12 anys d'un cop!


El Roc no va poder esperar al dia següent i va anar a provar el mono-petit pel carrer i a la plaça que porta el seu nom, perquè té el terra llis i lliscava millor. Amb tanta excitació li va costar anar a dormir, però a mi no; quan m'he despertat he vist que m'havia posat al llit amb sabates i tot!


Escalada pel Roc Ponent

Aquest cap de setmana hem anat a escalar a Castellfollit. El papa Denny ha comprat un arnés mida infantil i aprofitant les seves cordes i les del papa, hem fet una primera capbussada en això de l'escalada. 







Molt a prop hi havia el riu, que sempre baixa buit, però aquest cop estava ple i no vam poder resisitir la temptació. Ens hi vam posar a dins sense sabates i amb el pantalons arromengats. Bé, el Roc no se'ls va arromengar bé i va acabar en calçotets. L'aigua, al principi, estava glaçada, però ràpidament ens hi vam acostumar i va ser molt divertit. 





Ara ja sabem com es fa, això d'escalar muntanyes, així que ho farem més sovint. Sort que el papa Denny i el papa Marc tenen molta pràctica, perquè saber que ells ens poden venir a rescatar en qualsevol moment és tot un descans!