dilluns, 14 de maig de 2012

Gaudí ha estat un gaudi



Aprofitant que és festa a Sabadell, hem anat al Parc Güell, a veure el drac del Gaudí. És un arquitecte que jo el vaig estudiar fa dos anys i el Roc l'està treballant ara. En fer canvi dels ferrocarrils al metro, hem passat per la Pedrera, on el Roc hi ha anat fa poc amb l'escola. Li agrada tant que li he fet una foto per ell. En arribar al Parc hem hagut de fer cua per poder-nos estar al costat del drac. I finalment han vingut els Tiana i hem pogut perseguir un drac de debó... bé, era una sargantana però ja feia el fet.


Devia ser que tota la gent de Sabadell que tenien vacances han decidit anar al Parc, perquè no s'hi cabia! El Roc ha fet fotos del trencadís del sostre de les columnes, i volíem dibuixar-lo, però hi havia tanta gent que ha estat impossible. Hem anat a sota d'un pi i hem preferit dibuixar de memòria, inspirats per The mañaners, una penya que estava per allà a la vora fen un concert de rumba-cumbia-cha-cha-chá. No ens n'hem pogut estar i, aprofitant que en aquella zona del parc hi havia menys gent, ens hem fet un fart de perseguir-nos per entre els arbusts.




No ens n'hem adonat i ja era hora de dinar! Al FGC hi falta gent! Hem fet una parada al baixador de Vallvidrera, on hem recollit el papa que venia de treballar. El Roc ha volgut imprimir les fotos i les posarà a la seva carpeta de l'escriptor on, pels deures de demà, hi escriurà l'aventura que hem viscut aquest matí. També n'hem fet un punt de llibre; si voleu, us el descarregueu!

dimecres, 2 de maig de 2012

Festa del Riu a Les Arenes



Com cada any, a Les Arenes s'organitza una petita festa al riu per fer neteja i recompte de la fauna i la flora dels voltants. Les dades s'envien a un centre coordinador, i així es pot saber si el riu està en bon estat de salut. Ens hi va convidar el pare del Joan, i hi vam anar amb la família Argemí.


Vam mesurar el cabal, vam pescar cries d'espiadimonis, molts invertebrats, cargolets i fins i tot un cranc de riu. Podia ser americà, que és una espècie invasora, o ibèric. Pel color, ens vam decantar per aquest darrer. Al riu també hi vam trobar un gos, la xula, que des que va entrar a l'aigua no en va sortir. Ara, quan ho feia, ens esquitxava a tots amb les seves espolsades.






També vam comprovar els nitrats, la quantitat d'oxigen en l'aigua i el Ph. Tots els resultats van ser dins uns nivells acceptables. Mentrestant, els més grans de la colla es van fer una capbussada, i la xula no s'ho va voler perdre. Tornarem l'any vinent, segur, perquè ens ho vam passar molt bé!



Si en voleu saber més, aquí teniu el link del Projecte Rius en el que s'inclou el riu Ripoll en el seu pas per les Arenes. També hi trobareu un pdf amb taules explicatives i gràfics per poder classificar els animals i les plantes.

Projecte Rius

Manual d'inspecció de rius


Visita al Tren-via!


Aquest dissabte vam anar a visitar el taller dels tramvies, allà on els reparen. Primer vam haver de descobrir què és un tramvia, doncs sabíem que era un tipus de transport que havia atropellat al Gaudí però no hi havíem pujat encara. És com un tren que va pel mig de la carretera, molt suaument i amb força parades.


Ens vam haver de posar unes jaquetes fluorescents i uns cascs perquè dins el taller s'han de prendre mesures de seguretat. Va ser molt divertit perquè no hi acostumen a anar nens, així que les jaquetes que ens van donar ens anàven immenses.



Ens va fer la visita el Francesc, a qui nosaltres ens agrada més dir Tanarro, que és el cognom però sona molt bé. Ens va explicar què és un "bugui", que és l'estructura de quatre rodes on es recolza el tramvia. També ens va dir perquè servien tots els tubs, ferros i cargols que el fan anar, i jo diria que ho vaig entendre bastant. Un cop al pàrking de tramvies, vam pujar en un i el Tanarro ens va explicar per a què servien tots els botonets de la cabina del conductor. Ens va fer molta gràcia el botó d'home mort, que és aquell que s'activa quan el conductor no dóna senyals de que és viu cada tants minuts.



Després vam mirar les vies, que són diferents de les del tren perquè van enganxades a l'asfalt. Ens va ensenyar una sorreta que deixa anar el tramvia quan les rodes patinen. Diu que alguns conductors a vegades n'abusen i deixen tota la via plena d'adherències que després costa molt de treure. Vam tornar amb el tren i el Tanarro duia una bossa, que vam fer veure que era un gos i jo el vaig batejar; el bugui! Diu el Tanarro que quan tingui un fill també li dirà així.



Si voleu fer un retallable en forma de tramvia com vam fer nosaltres, descarregueu-vos-el aquí!

El retallable del Tramvia