dimarts, 6 de novembre de 2012

el Roc fa 6 anys

Ahir el Roc finalment va arribar a la mitja dotzena d'anys. Li van ploure clics per totes bandes, i el papa ja està pensant en un armariet amb departaments per poder-los tenir amb un mínim d'ordre. També va caure un llibre de bola de drac, que el Roc està molt content de poder començar a llegir perquè està en català i enten algunes paraules (sobretot Aaaaihhaa! Oiiiif! Plaaam! Ploffff!). La gran sorpresa de la tarda va ser el seu primer monopatí (ell en diu mono-petit) i se l'ha posat al costadet del llit per controlar que ningú li prengui durant la nit. Ara ja no dorm amb excavadores sinó amb monopatins!


Com que el dia anterior teníem tanta gana quan vam arribar de Vimbodí, ens vam menjar el pastís de la Quima. Estava boníssim! La mama va decidir fer-li al Roc un altre pastís amb el seu panettone preferit convertit en les muntanyes del Roc Ponent. Amb sucre glacé el Roc les va "nevar" i hi va posar-hi rocs, que eren trossos de xocolata. Com que no es decidia per una espelma amb el número 6, hi va posar les dues que vam trobar al calaix. També hi vam afegir el papa fent mountain-bike per les roques punxagudes. El Roc va haver de bufar dos vegades; dos pastissos, dos espelmes. Va fer 12 anys d'un cop!


El Roc no va poder esperar al dia següent i va anar a provar el mono-petit pel carrer i a la plaça que porta el seu nom, perquè té el terra llis i lliscava millor. Amb tanta excitació li va costar anar a dormir, però a mi no; quan m'he despertat he vist que m'havia posat al llit amb sabates i tot!


Escalada pel Roc Ponent

Aquest cap de setmana hem anat a escalar a Castellfollit. El papa Denny ha comprat un arnés mida infantil i aprofitant les seves cordes i les del papa, hem fet una primera capbussada en això de l'escalada. 







Molt a prop hi havia el riu, que sempre baixa buit, però aquest cop estava ple i no vam poder resisitir la temptació. Ens hi vam posar a dins sense sabates i amb el pantalons arromengats. Bé, el Roc no se'ls va arromengar bé i va acabar en calçotets. L'aigua, al principi, estava glaçada, però ràpidament ens hi vam acostumar i va ser molt divertit. 





Ara ja sabem com es fa, això d'escalar muntanyes, així que ho farem més sovint. Sort que el papa Denny i el papa Marc tenen molta pràctica, perquè saber que ells ens poden venir a rescatar en qualsevol moment és tot un descans!

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Panellets de Halloween

Com que toca, hem fet panellets. Però aquests any ens ha fet gràcia innovar una mica i els hem acolorit. N'hem fet en forma de marieta i de Halloween pumpkin.




Ens va encantar empastifar-nos i remenar els colors per fer els secundaris que necessitàvem. Amb vermell i groc vam fer el taronja de les carbassetes, que, un cop fornejades, vam decorar amb xocolata. També vam fer eriçons i el Roc va fer una nau espacial. Les balenes també ens van quedar molt mones. El Roc es va emocionar tant dibuixant amb xocolata que va acabar fent un dibuix sobre el paper. Ara ja sabem com decorarem la mona!





Les balenes també ens van quedar molt mones. El Roc es va emocionar tant dibuixant amb xocolata que va acabar fent un dibuix sobre el paper. Ara ja sabem com decorarem la mona!




I gairebé sense voler, ens va sortir un bolet tardorenc a la cuina...




Mexico liiiindo!

Com que tenim el Lluc per terres mexicanes, ens hem dedicat a seguir-lo tot fent nosaltres també el viatge, però virtualment. Darrerament hem estat a San Cristobal de las casas, on ens ha sorprès el color de les fruites als mercats, l'artesania i els edificis pintats de colors cridaners. Ara diu el Lluc que anirà a Oaxaca a passar l'1 i el 2 de novembre. Allí hi celebren el Día de los Muertos, que només s'assembla al nostre Tots Sants en el contingut, però no en la forma. Hem vist com per ells recordar els morts és un motiu d'alegria, doncs el dia 1 retornen les ànimes dels nens i el 2 les dels adults. Com que les tornen a fer presents, bandes de músics toquen per elles als cementiris, i hi ha calaveres per tot arreu. Això sí; gens tètriques sinó totes amb coloraines. També fan uns dolços en forma de crani i pa amb motius cadavèrics.








Nosaltres hem volgut recrear aquesta alegria del Día de los Muertos i hem decorat la casa tot penjant calaveres de colors al vidre de la finestra, i fent-ne petites figuretes. També hem llegit un llibre il·lustrat d'una pintora a qui li agradava decorar els seus quadres amb esquelets i dimoniets; la Frida Kahlo.


Com que el Lluc ens ha explicat moltes coses del que menja per Mèxic, un dia vam fer burritos per sopar. Van quedar molt bons, i repetirem, però no sé si nosaltres els fem tan "picosos" com els fan a Mèxic. Per acabar-ho de rematar, vam veure uns curtmetratges de la Warner amb l'Speedy Gonzalez, que s'ha convertit en l'heroi del Roc al costat del Son Goku.







Fes moltes fotos, Lluc!

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Hem salvat el món!




Teníem moltes ganes de jugar a superherois, així que ens vam fer unes disfresses per creure’ns-ho més. Jo em vaig fer un vestit de superAina, amb una gran A al pit i una màscara amb ales, com les de Mercuri, el missatger dels déus. El Roc va voler fer-se la màscara de batman i es va fer la capa retallant una samarreta del papa que porta una estrella a l’esquena, i el Joan va voler fer d’home aranya, cosa que va aconseguir dibuixant-se una teranyina a la màscara i a la samarreta amb cinta aïllant.






Després d’això vam estar tota la tarda fent el saltimbanqui pel pati, llençant teranyines, raigs làser o el que vingués a mà. No vegis que bé que ens va anar el tobogà de plàstic per fer ponts llevadissos, cotxes voladors i torres de vigilància. Vam matar nombrosos monstres, bruixes i mutants de totes les espècies fins que en vam perdre el compte.





  Quan va marxar el Joan, estàvem tan cansats que ens vam adormir a la catifa al voltant dels nostres estimats llibres d’Ot el bruixot: no fos cas que algun malvat ens els prengués mentre dormíem. Això de salvar el món en una tarda cansa molt!

dimecres, 12 de setembre de 2012

Hem anat de mani


No ens hem volgut perdre la manifestació de la diada. La veritat és que en tenim el cul pelat, d'anar a manis. Ens han dut a tantes que ja no sabíem si havíem de cridar "no retallades", "no, no, no al quart cinturó", "escola en català" o què. Al final vam entendre que el que tocava era allò de la in-inde-independència i llestos. Vam xalar fent l'estelada a casa amb un llençol i va ser un èxit. Tothom ens demanava si ens podia fer una foto a les banderes tan xules que dúiem posades. No vam veure ningú més, que les portés pintades, com nosaltres. No saben el què es perden! Ei; totes les fotos que surten aquí les hem fet el Roc i jo. Ja sabeu que també som uns grans fotògrafs!


dilluns, 10 de setembre de 2012

Hem estat a la panxa del bou!


Com que són festes a Sabadell, han fet unes sessions de portes obertes a molts llocs, i entre ells a l'escola d'escalada La panxa del bou. El Roc i ho ens hi hem passat un matí, i no volíem marxar de tan bé que ens ho vam passar.






No vam poder penjar-nos de les cordes, doncs s'havia de fer una cua de més d'una hora. Vam estar de sort, i quan a la tarda vam anar a l'espai de barraques, hi havia un rocòdrom al que vam poder pujar primer i baixar per l'altra banda amb tirolina. No cal dir que ens ho vam passar pipa als dos llocs! Visca la festa major!