Com que el dia anterior teníem tanta gana quan vam arribar de Vimbodí, ens vam menjar el pastís de la Quima. Estava boníssim! La mama va decidir fer-li al Roc un altre pastís amb el seu panettone preferit convertit en les muntanyes del Roc Ponent. Amb sucre glacé el Roc les va "nevar" i hi va posar-hi rocs, que eren trossos de xocolata. Com que no es decidia per una espelma amb el número 6, hi va posar les dues que vam trobar al calaix. També hi vam afegir el papa fent mountain-bike per les roques punxagudes. El Roc va haver de bufar dos vegades; dos pastissos, dos espelmes. Va fer 12 anys d'un cop!
El Roc no va poder esperar al dia següent i va anar a provar el mono-petit pel carrer i a la plaça que porta el seu nom, perquè té el terra llis i lliscava millor. Amb tanta excitació li va costar anar a dormir, però a mi no; quan m'he despertat he vist que m'havia posat al llit amb sabates i tot!
1 comentari:
Ostres Marc! Pensava que t'anava a veure a tu pujat en el "mono-petit" :). Aprofito per felicitar al Roc! Feliç 6è aniversari!. Saluts Ferran!
Publica un comentari a l'entrada